tag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post4830115573615325174..comments2023-09-05T08:38:21.229+01:00Comments on arquitectura, entre d'altres solucions: ...i la Georgina va visitar SolsonaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/06388990643589017694noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-52567592358619959122010-05-28T07:48:15.777+01:002010-05-28T07:48:15.777+01:00Hola Joan,
Moltes gràcies!Engawa és divertida. N...Hola Joan, <br /><br />Moltes gràcies!Engawa és divertida. No sé si seré a temps de fer res per aquest número, però algo més faré en algun altre, perquè és una bona idea molt ben muntada. <br /><br />Sí, a Solsona hi ha poca arquitectura contemporània bona, i fa ràbia perquè la ciutat té un patrimoni arquitectònic històric (fins, i sobretot, modernista) brutal, hotel Sant Roc al capdavant. Respecte al templet, en Clotet és un punyetero: sembla jugar a que els edificis tinguin el famós "15%" que se suposa que els converteix en arquitectura separat, però és fals, perquè arreu dels edificis hi ha la mateixa dosi d'arquitectura. Em vaig deixar per comentar coses constructives tals com la modulació dels graons de l'escala pública i els seus replans, com es rehabilita la caixa d'escales existent, l'exquisit disseny de les porteries... és un no parar. <br />Sobre el templet, he après a respectar aquest tipus de coses, més des del que em va passar a Sòria, on van aterrar l'església d'en Javier Bellosillo. Tot allò era una autorreferència, un projecte excessiu exuberant, realment diferent. I sense que encara sàpiga quines eren, les raons t'envoltaven arreu. Aquí tres quarts del mateix: encara no tinc ni idea de per què Clotet i Paricio fan allò, però, un cop fet, té sentit. Més quan veus el tercer tall (és a dir, l'edifici nou) i t'adones que tot el conjunt està format per tres coses que no tenen massa a veure aparentment. Tampoc vaig parlar de la façana industrial de l'aparcament sota la plaça que creen al costat de la catedral, i això és el que té més a veure amb el templet, però en algun moment s'ha de deturar l'anàlisi. El que més m'interessa és que l'edifici aguanta aquests anàlisis i més encara. Estic convençut que l'agafes, el poses a la portada d'Engawa, el proposes com a tema i surten vint-i-cinc articles tots diferents i tots interessants. <br /><br />Gràcies a tu, i sí: ens retrobarem a Engawa, no ho dubtis!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/06388990643589017694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-14848655698445191862010-05-27T23:12:10.842+01:002010-05-27T23:12:10.842+01:00Hola Jaume, em presento: sóc Joan Arnau, arquitect...Hola Jaume, em presento: sóc Joan Arnau, arquitecte solsoní que he <br />he arribat al teu blog a través d'Engawa, on també he participat.<br />M'ha cridat molt l'atenció de veure aquest article que fas de l'edifici de Clotet-Paricio, i m'ha semblat molt interessant la reflexió feta en la seva defensa. Sobretot perque m'ha fet adonar de que despres d'haver-hi passat infinitat de vegades pel davant no m'hi havia parat a observar-lo suficientment. <br />Quan va ser construit jo estava estudiant arquitectura (al Vallès, per tant no vaig tenir la sort de ser alumne del Paricio) i sovint revia questionaments o males crítiques de solsonins (no especialitzats) enfront les quals sortia en defensa de l'edifici, exposant la valua constructiva sobretot del conjunt de l'obertura solucionada amb bastidors que la defineixen prèviament a la realització del tancament de façana, que també és interessant en l'epoca i context.<br />També recordo que en aquells moments d'iniciació a l'arquitectura, aquell element al que us referiu com a templet minoic, m'havia cridat l'atenció (i no devia ser l'únic) per aquest aire miteriós, i inclús l'hi havia donat cert valor heroic.Però crec que amb el temps he après a mira-lo amb uns altres ulls i ara, veient les fotografies actuals, poso encara més en dubte aquest tipus de retòriques autoreferencials, que si bé en la meva infancia arquitectònica havia pensat que contribuien a reafirmar la qualitat del conjunt, ara em poden arribar a causar l'efecte contrari. <br />T'agraeixo la reflexió que has fet i la que m'has provocat sobre aquest referent d'alta densitat dins l'escàs panorama arquitectònic contemporani Solsoní (Però també cal dir, amb moltissimes altres virtuts)<br />Felicitats pel blog! i espero que ens retrobem a Engawa.05 AMhttps://www.blogger.com/profile/17952874822347916585noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-80031567883867108892010-05-27T23:10:50.201+01:002010-05-27T23:10:50.201+01:00Hola Jaume, em presento: sóc Joan Arnau, arquitect...Hola Jaume, em presento: sóc Joan Arnau, arquitecte solsoní que he <br />he arribat al teu blog a través d'Engawa, on també he participat.<br />M'ha cridat molt l'atenció de veure aquest article que fas de l'edifici de Clotet-Paricio, i m'ha semblat molt interessant la reflexió feta en la seva defensa. Sobretot perque m'ha fet adonar de que despres d'haver-hi passat infinitat de vegades pel davant no m'hi havia parat a observar-lo suficientment. <br />Quan va ser construit jo estava estudiant arquitectura (al Vallès, per tant no vaig tenir la sort de ser alumne del Paricio) i sovint revia questionaments o males crítiques de solsonins (no especialitzats) enfront les quals sortia en defensa de l'edifici, exposant la valua constructiva sobretot del conjunt de l'obertura solucionada amb bastidors que la defineixen prèviament a la realització del tancament de façana, que també és interessant en l'epoca i context.<br />També recordo que en aquells moments d'iniciació a l'arquitectura, aquell element al que us referiu com a templet minoic, m'havia cridat l'atenció (i no devia ser l'únic) per aquest aire miteriós, i inclús l'hi havia donat cert valor heroic.Però crec que amb el temps he après a mira-lo amb uns altres ulls i ara, veient les fotografies actuals, poso encara més en dubte aquest tipus de retòriques autoreferencials, que si bé en la meva infancia arquitectònica havia pensat que contribuien a reafirmar la qualitat del conjunt, ara em poden arribar a causar l'efecte contrari. <br />T'agraeixo la reflexió que has fet i la que m'has provocat sobre aquest referent d'alta densitat dins l'escàs panorama arquitectònic contemporani Solsoní (Però també cal dir, amb moltissimes altres virtuts)<br />Felicitats pel blog! i espero que ens retrobem a Engawa.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-79129178528573521482010-05-19T07:25:14.549+01:002010-05-19T07:25:14.549+01:00A mi em passa que de Clotet-Paricio conec pocs, de...A mi em passa que de Clotet-Paricio conec pocs, desesperadament pocs edificis. Un ocellet (molt de fiar, però no puc dir noms) m'ha xivat que quan era amb en Tusquets en Clotet tenia molt més pes del que et puguis imaginar. De fet té edificis senzillament genials. El millor (potser) és una promoció d'habitatges a Sant Cugat, a prop del passeig de Valldoreix (carrer Mozart, crec que es diu) la qual no he pogut fotografiar encara perquè allà hi viu en Narcís Serra i té seguretat 24 hores a la porta. I passo de barallar-me amb un armari empotrat de tres per tres per tres amb cara de mala llet disposat a trencar-me la càmera si em veu alçant-la i fent fotos a unes casetes que deuen tenir, en conjunt, més Barcelós al seu interior que el propi MNCARS. <br /><br />A mi aquest aire Moneo que dius (treient el fet que ara en Moneo ja no té massa aire Moneo) el trobo fascinant, i un elogi complet. Ells (C&P) sempre han treballat la repetició, i, de fet, tota la seva obra té un punt encara més bèstia de radicaliat pel simple fet que és com si fos una variació del mateix. Tota ella, com si només haguessin tingut un sol encàrrec constantment reprojectat fins a la sacietat. Això m'agrada, perquè, de fet, tot el modernisme es va fer així. <br /><br />No havia pensat que el templet aquest té un aire minoic i, ara que ho dius, estic totalment d'acord amb tu. Llàstima que tinguis tota la raó amb el fet que és la part més desconnexa de tot el projecte, el més feble que tenen no perquè estigui mal dissenyat sinó perquè lliga poc amb la resta. Una pena, perquè fa tota la pinta que aquí li falta un ajust més al projecte. <br /><br />(per cert, el teu blog cada dia millor... el segueixo atentament i m'encanta!)<br /><br />Salutacions!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/06388990643589017694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-20166752388660750092010-05-18T22:44:25.077+01:002010-05-18T22:44:25.077+01:00(crec que no surto d'un corbusianisme postguer...(crec que no surto d'un corbusianisme postguerra de base i que no em deixa veure-hi! però és que...)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-85149739004150436082010-05-18T22:22:14.189+01:002010-05-18T22:22:14.189+01:00Però en la relació entre els dos (quatre i el buit...Però en la relació entre els dos (quatre i el buit) volums hi és totalment aquesta genialitat dels seus edificis que m'agraden, i això és més important que tota la resta.<br /><br />La Georgina que es quedi a Llofriu (sisplau). En canvi l'aire minoic per mi que el portin si volen, pero que el portin en sèrio i a fons, no com el senyor que ens el va portar inicialment.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3816091728891135723.post-83333382961745944832010-05-18T22:15:04.027+01:002010-05-18T22:15:04.027+01:00A mi Clotet-Paricio em fan una impressió estranya....A mi Clotet-Paricio em fan una impressió estranya. Sempre tenen l'enginy i l'elegància presents. Però alguns dels seus edificis vells tenen aquell llenguatge de "moneo àrea metropolitana" que els fa odiosos! Altres són increïbles, perquè és com si hi faltés alguna cosa i hi és tot, i a diferència d'altres com Tusquets (el Tusquets antic) no es van xulejant de com en són d'enginyosos (i ho són més, molt més enllà de lo que en sap de construcció el Paricio.) Penso en altres promocions d'habitatges que han fet, o en els seus edificis recents més famosos, o en la UPF. <br /><br />I després hi ha una sèrie d'edificis, com potser aquest, que m'angoixen! Perquè seguir l'elegància i l'enginy pot portar a uns resultats desenganxats de l'ideal... tot l'esforç i al final només vol dir una versió refinada i vagament subvertida (en punts) de lo mateix (a part que els aires de "moneo metropolità" de la primera fase em disgusten profundament.) Potser seria més tranquil·litzador si això s'estengués en massa i es convertís en un "mode de projectar", l'elegància+enginy continguts per tal de fer edificis-filler, i probablement d'aquí en sortiria alguna cosa i alguna tradició comprensible...<br /><br />Per cert, és curiós parlar de l'Incasòl i les solucions amb aquest edifici, perquè si no m'equivoco va ser el mateix Paricio qui va portar les "finestres incasòl" i alguna altra solució d'aquestes... a part de la relació de les d'aquest edifici amb les de la Vila Olímpica.<br /><br />Ah! I no recordo gaire la versió antiga de l'article, però aquest cop m'ha agradat molt més.Anonymousnoreply@blogger.com