dilluns, 19 d’abril de 2010

La brúixola apunta, per fi, al nord

A sugerència de Jack Babiloni he decidit de canviar el títol del bloc per un de més optimista. Es va adonar que era massa pessimista pel que tinc intenció de transmetre aquí. Els arquitectes aspirem a millorar la vida de la gent individualment i col·lectiva, i, per tant, no hauríem de pensar que liem la troca innecessàriament, sinó que condicionem espais on es pugui viure bé. On puguem relacionar-nos. Pensar. Somniar.

Cuando vaya a Madrid te acepto la cerveza, Jack. La segunda es mía. Gracias por todo!

3 comentaris:

Criticartt ha dit...

Doncs bona idea!!! m'agrada!

Anònim ha dit...

http://cascotesychascarrillos.blogspot.com/2010/05/140-centro-parroquial-en-almazan-soria.html

Indigents mentals "vicisitudinals" atacant-lo a vostè personalment, a un arquitecte mort i a l'edifici que vostè defensa. Només ho deixo caure, però vostè enfadi's tot el que vulgui si li dic que la demagògia és demagògia.

jaume prat ha dit...

Gràcies per l'avís.

Ja havia tingut alguna trobada amb aquest senyor, que, per cert, té una habilitat dialèctica bastant impressionant sempre per destruir, mai per construir. Vaig decidir deixar-lo per impossible el dia que va criticar Juan Navarro Baldeweg i els seus excepcionals Teatros del Canal (que mereixen una visita), ara infrautilitzats per Boadella i la tròupe de "Mira quién Baila" amb Belén Estéban al capdavant.

No li contestaré: no val la pena.

Ara, cal que reflexionem tots si aquest senyor ha estat degà d'un col·legi d'arquitectes. Gent com ell ens fa indistingibles dels enginyers.