divendres, 23 de novembre de 2012

Llinàs-Llobet-Ayesta-Vives: Teatre Atlàntida, Vic 0_4

Foto: Jaume Prat

Començo una sèrie de quatre articles dedicada a un dels meus projectes preferits dels darrers anys, el Teatre Atlàntida de Vic. Sé d’aquesta obra des que es va fallar el concurs, ja fa anys, i es va exposar a la seu d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic. Vaig seguir amb atenció les obres, he visitat l’edifici varies vegades, fent-ne centenars de fotografies, i he acompanyat a gent a visitar-lo.

Agraeixo molt especialment l’interès de Josep Llinàs i, sobretot, de Josep Llobet, que, pel seu grau d’implicació, és gairebé coautor de l’article.
L’article ha trigat més d’un any a fer-se, i agraeixo, també, a Marta Ferrer, Montse Arnau i Laura Martínez, de Figueras International Seating, l’haver-me’l ensenyat per primer cop.

És important prendre’s la sèrie com un article únic, separat per raons d’espai, que parla d’un sol projecte. La separació per temes no ha de fer perdre la coherència global de les decisions: el projecte és un, no quatre, independentment de la manera de ser treballat (els arquitectes van arribar a partir-se l’edifici en trossos per tal de poder-lo controlar millor, sempre coordinats entre ells, pensant com un de sol). Només d’aquesta manera es podrà reconstruir el que és aquest edifici tan pels arquitectes que el van concebre com per a la ciutat a la que l’han llegat.