 |
| Foto: Jaume Prat |
Començo
una sèrie de quatre articles dedicada a un dels meus projectes preferits dels
darrers anys, el Teatre Atlàntida de Vic. Sé d’aquesta obra des que es va
fallar el concurs, ja fa anys, i es va exposar a la seu d’urbanisme de
l’Ajuntament de Vic. Vaig seguir amb atenció les obres, he visitat l’edifici
varies vegades, fent-ne centenars de fotografies, i he acompanyat a gent a
visitar-lo.
Agraeixo
molt especialment l’interès de Josep Llinàs i, sobretot, de Josep Llobet, que,
pel seu grau d’implicació, és gairebé coautor de l’article.
L’article
ha trigat més d’un any a fer-se, i agraeixo, també, a Marta Ferrer, Montse
Arnau i Laura Martínez, de Figueras International
Seating, l’haver-me’l ensenyat per primer cop.
És
important prendre’s la sèrie com un article únic, separat per raons d’espai,
que parla d’un sol projecte. La separació per temes no ha de fer perdre la
coherència global de les decisions: el projecte és un, no quatre,
independentment de la manera de ser treballat (els arquitectes van arribar a
partir-se l’edifici en trossos per tal de poder-lo controlar millor, sempre
coordinats entre ells, pensant com un de sol). Només d’aquesta manera es podrà reconstruir
el que és aquest edifici tan pels arquitectes que el van concebre com per a la
ciutat a la que l’han llegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada