diumenge, 12 de desembre de 2010

Un amic respon (apunt des de la terra del vent)

N’Eduardo Almalé, crític d’arquitectura molt capaç, m’ha trobat, en un temps insultantment baix, el reportatge original de la casa Gil Sala. En ell es comproben diversos temes importants.

1.- (anècdota) El reportatge fotogràfic és, efectivament, de Colita. Les fotos no semblaven Català-Roca (poc diví), i la capacitat d’aquesta fotògrafa per fer lluir obres està contrastada. Un exemple: fa poc, un ex-membre d’aquesta gauche-divine-ni-gauche-ni-divine va produir un edifici (més val que no digui que es tracta del Museu Episcopal de Vic), d’un sentit arquitectònic nul. La Colita va respondre amb un reportatge fotogràfic excepcional, que millorava l’edifici i el convertia (per algú que resideixi fora la Ciutat dels Sants) en un veritable hit arquitectònic. No reflexa la realitat: la millora. En aquest cas, no li va caldre: la casa Gil Sala es defensa soleta, i la millor prova d’això són les meves pobres fotografies.

2.- (categoria) La casa és, efectivament, una remunta. Per tant la xapa és perquè no pesi. Per tant tota la crítica (feta exclusivament per observació directa) queda corroborada.

3.- (ampliació) El programa: sobre una planta baixa existent es disposen dos habitatges. El primer queda a la planta primera, i és un petit apartament de lloguer que va ajudar a sufragar els costos de la promoció. El segon es desenvolupa en la resta d’alçades i és l’habitatge del senyor Gil Sala i família. Seguidament s’adjunten fotos que demostren tot el que dic.

Gràcies, Eduardo.







 axonometria mostrant la remunta



Planta primera. Habitatge de lloger.


Planta segona. Habitatge d'en Gil Sala i família.


Planta tercera. Habitatge Gil Sala, estar.