El 8 de
novembre passat faig fer, a la ETSA de Sevilla, una xerrada per encàrrec dels
arquitectes Javier López i Paco Sánchez, subdirectors de la facultat. Aquesta
xerrada s’emmarca al cicle de conferències NOON; que ja porta un temps
funcionant. Gràcies a ells vaig tenir la responsabilitat de compartir cartell
amb arquitectes com Alvaro Siza, Eduardo Souto da Moura, Javier García Solera i
amb d’altres més propers a mi com Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann o els
Arquitecturia.
El cos
central de la xerrada correspon a un text de principis que vaig prometre
redactar. La idea va sortir d’una conversa amb Paco Casas, de Brijuni
Arquitectos. El seu estímul intel·lectual és sempre un plaer.
He
decidit publicar-la aquí per la raó doble de donar les gràcies per escrit a
Javier López i Paco Sánchez per la seva amabilitat, pel seu entusiasme i la
seva preocupació per la escola, i perquè serveixi com a primera versió d’aquest
text de principis que vaig prometre redactar.
Preparar-la
va ser una aventura molt divertida: Molts amics s’hi van implicar i a ells els
dec comentaris interessants i la paciència d’escoltar-me (i d’interrompre’m
quan deixava anar tonteries), el que em va guiar a través de les sis o set
versions preparatòries abans de la final.
Gràcies,
especialment, a Miguel Villegas i a Lourdes Bueno, d’Arquitextonica: amfitrions
perfectes que, amb les seves crítiques a la crítica, eleven permanentment el
meu nivell d’exigència. A Nicanor Garcia, Mar Servià, Anna Podio i Anne-So`hie
de Vargas pels seus comentaris, pel material, per l’entusiasme. I a Félix
Arranz. Per tot.
La
xerrada es va fer per a estudiants d’arquitectura. Tots coneixem el context
actual, i, al convidar-me, se’m va demanar expressament que expliqués les vides
dels arquitectes al marge de la construcció. Jo mateix l’exerceixo, des del
blog, i vaig començar detectant-ne d’altres que fan el mateix per, acte seguit,
contextualitzar el per què del seu paper a un marc històric que no té res a
veure amb cap altre que hagin viscut mai els arquitectes. Aquestes
consideracions fan prendre cos a una primera prèvia. Una visió personal sobre
la comunicació d’arquitectura en forma una segona, i, finalment, vaig parlar de
l’estructura del blog i dels seus continguts.
El títol
volia reflexar el progrés del blog des dels seus inicis més anàrquics al que és
ara: D’”Arquitectura, entre d’altres problemes”, a “Arquitectura, entre
d’Altres Solucions”, o com fer arquitectura explicant arquitectura.
He
aprofitat l’estructura de la xerrada per partir-la en tres articles que poden
llegir-se per separat, encara que prenen el seu sentit final tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada