dilluns, 5 de desembre de 2011

Xerrada de Sevilla, 0/3


El 8 de novembre passat faig fer, a la ETSA de Sevilla, una xerrada per encàrrec dels arquitectes Javier López i Paco Sánchez, subdirectors de la facultat. Aquesta xerrada s’emmarca al cicle de conferències NOON; que ja porta un temps funcionant. Gràcies a ells vaig tenir la responsabilitat de compartir cartell amb arquitectes com Alvaro Siza, Eduardo Souto da Moura, Javier García Solera i amb d’altres més propers a mi com Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann o els Arquitecturia.
El cos central de la xerrada correspon a un text de principis que vaig prometre redactar. La idea va sortir d’una conversa amb Paco Casas, de Brijuni Arquitectos. El seu estímul intel·lectual és sempre un plaer.
He decidit publicar-la aquí per la raó doble de donar les gràcies per escrit a Javier López i Paco Sánchez per la seva amabilitat, pel seu entusiasme i la seva preocupació per la escola, i perquè serveixi com a primera versió d’aquest text de principis que vaig prometre redactar.

Preparar-la va ser una aventura molt divertida: Molts amics s’hi van implicar i a ells els dec comentaris interessants i la paciència d’escoltar-me (i d’interrompre’m quan deixava anar tonteries), el que em va guiar a través de les sis o set versions preparatòries abans de la final.
Gràcies, especialment, a Miguel Villegas i a Lourdes Bueno, d’Arquitextonica: amfitrions perfectes que, amb les seves crítiques a la crítica, eleven permanentment el meu nivell d’exigència. A Nicanor Garcia, Mar Servià, Anna Podio i Anne-So`hie de Vargas pels seus comentaris, pel material, per l’entusiasme. I a Félix Arranz. Per tot.
La xerrada es va fer per a estudiants d’arquitectura. Tots coneixem el context actual, i, al convidar-me, se’m va demanar expressament que expliqués les vides dels arquitectes al marge de la construcció. Jo mateix l’exerceixo, des del blog, i vaig començar detectant-ne d’altres que fan el mateix per, acte seguit, contextualitzar el per què del seu paper a un marc històric que no té res a veure amb cap altre que hagin viscut mai els arquitectes. Aquestes consideracions fan prendre cos a una primera prèvia. Una visió personal sobre la comunicació d’arquitectura en forma una segona, i, finalment, vaig parlar de l’estructura del blog i dels seus continguts.
El títol volia reflexar el progrés del blog des dels seus inicis més anàrquics al que és ara: D’”Arquitectura, entre d’altres problemes”, a “Arquitectura, entre d’Altres Solucions”, o com fer arquitectura explicant arquitectura.
He aprofitat l’estructura de la xerrada per partir-la en tres articles que poden llegir-se per separat, encara que prenen el seu sentit final tots plegats.