dijous, 19 de juliol de 2012

Una aproximació a la Sagrada Família, al Bloc

L'arquitecta Ana María Álvarez, a qui conec de fa un cert temps, em va demanar una col·laboració al seu blog (el bloc). Tenia ganes d'escriure sobre Gaudí però no gosava aproximar-se a l'arquitecte. Al meu cas, l'aproximació a l'arquitecte és gradual i fa anys que dura. Per tant, estava preparat per a escriure alguna cosa sobre aquest edifici. 


Aquest és l'enllaç l'article. No serà el darrer. 

1 comentari:

Criticart ha dit...

Jaume!!! per fi he tingut uns minuts per poder-me concentrar el la lectura del teu article sobre la Sagrada Família!!! i com sempre.... (o no)... estic totalment d'acord amb tu!! Aquests darrers dos mesos he anat dues vegades (confesso que feia molts anys que no hi entrava) a la Sagrada Família....tot i l'emoció dels meus acompanyants al veure (per primera vegada) el temple, jo no he sentit res més que tristesa i ràbia davant d'un edifici que a mi em suposa diversos sentiment!!! M'agrada la façana del Neixement, però no entenc com permeten col.locar aquelles escultures de l'artista japonés Etsuro Sotoo, amb figures de faccions orientals i de molt baixa qualitat artística, compartint espai amb escultures de Carles Mani o de Matamala...... Tampoc puc entendre el pq no es valora com es mereix l'obra de Subirach, que com tu molt bé dius va saber entendre i plasmar la idea de Gaudí!!!
Gaudí era conscient que ell mai veuria la seva obra acabada, però va deixar les coses clares i ben lligades.... només l'incendi del seu taller durant la Guerra Civil, on es van perdre plànols, maquetes, dibuixos..., i la gosadia o falta de valentia d'alguns dels posteriors responsables de les obres del temple... han fet d'ell una "mona de pascua"!