dilluns, 14 de juliol de 2008

el barri de la Pelleria, Vic






Vic es mou, innegablement. La ciutat creix cap al nord i cap a l’oest, on el casc antic s’entrega amb els nous barris mitjançant un brillant projecte de Pep Llinàs per al nou auditori: un enorme edifici públic, més gran que la illa de cases veïna, col·locat al costat d’un fràgil carrer format íntegrament per habitatges unifamiliars de baixa alçada. La seva entrada serà per davant una petita joia arquitectònica: el conservatori de Manel Joaquim Raspall, bon exemple tardomodernista d’arquitectura modesta, domèstica, amable i d’alta qualitat.

Només unes desenes de metres a l’est (gairebé tocant el claustre de la catedral, adecentat a la seva cota inferior per un projecte molt recomanable de Meritxell Inaraja), a la petita franja de terreny extramurs entre el riu i la muralla, hi ha el barri de la Pelleria.

Aquest barri s’organitzava en dos o tres carrers paral·lels al riu, i posseeix encara ara una sèrie de fàbriques que van des dels segles xvii-xviii fins a mitjans finals del xx, d’altíssim valor arquitectònic. L’escassetat de sòl les va fer desenvolupar en alçada fins arribar a uns pisos superiors invariablement porxats per l’assecat de les pells, amb gelosies de fusta o ceràmiques.

La trobada amb el riu dona una façana molt complexa, composada atzarosament, d’un alt valor paisatgístic, que a mi em recorda, a petita escala, la façana fluvial de l’Onyar al seu pas per Girona.

Escric aquest article per reivindicar la restauració d’aquest barri pintoresc, amb un pes històric considerable, ja que, temps ençà, part de l’economia local es basava en la pell.

A més, la tipologia d’aquestes fàbriques les fa adients per a gairebé tot: habitatge, oficines, algun museu (casualment el museu de l’art de la pell queda a l’altra banda de la ciutat), i gairebé el que es vulgui. El cost de la restauració del barri es podria finançar amb enderrocs selectius de les naus més degradades, o de parts de les mateixes.

Demano a algun responsable polític que es posi les piles.

2 comentaris:

Medit ha dit...

sí que semblen les Cases de l'Onyar... Fuses & Viader les van adecentar fa poc, no?... quasi m'agraden més aquestes i tot -si estiguessin una mica més cuidades-... els colors pastel de les gironines són massa... um, pastel.

m'agrada molt el què fa en Llinàs, però ultimament sembla que ha agafat una espècie de fascinació per reproduir poliedres cristal·lins, d'aquests amb facetes aparentment espontànies, que em comença a semblar una mica agafat pels pèls... sembla que vulgui jugar a Libeskind-ejar tot el què fa... la coberta de la biblioteca Fuster de Lesseps, la de Can Ginestar, aquell projecte que no sé si està en marxa d'un Institut Oftalmològic (o algo similar) a la part alta de BCN, i aquest macroedifici de Vic... tots són el mateix edifici, un mineral que es desmonta pel terreny, tallat de manera ... espontània?
la veritat, m'agrada més aquella biblio panxacontenta de Gràcia... o les ondulacions del Centre Fort Pienc... quan juga a barrejar Jujol i Gehry li surt millor que quan barreja Ferrater i Libeskind... "me thinks"...
però, vaja, que té una "ma d'or", això segur

jaume prat ha dit...

l'institut de la retina (el que està fent) està en construcció, avança a bon ritme i és interessant, acceptant tot el que dius sobre en LLinàs, i que, en part, com parteixo. Tot i que crec que la joia de la corona serà Vic... espero que serveixi per salvar la Pelleria, també. Anar per allà val la pena, si no ho coneixes.