dimecres, 30 de juliol del 2008

Fins el més insignificant dels rodamóns. 10 llibres de vacances.

-Criptonomicón + el Ciclo Barroco. Neal Stephenson

Gairebé delirant cicle d’11 novel·les interrelacionades que narren la gènesi del sistema de pensament modern més el canvi de paradigma actual. Per llegir-se’l a cegues.

-Viatge al Fons de la Nit, Louis-Ferdinand Céline

Imponent descens als inferns de la condició humana feta per un lúcid autor massa rabiós com perquè la seva consciència li servís d’alguna cosa.

-A la Carretera, Jack Kerouak

Festiu viatge iniciàtic per la ruta 66, escrit (diu la llegenda) sense una sola rectificació. Defineix el que és encara el paradigma del jove rebel.

-Camps de Londres, Martin Amis

Fresc contemporani de personatges marginals amb la ciutat de fons. Dins la sordidesa hi ha bellesa, diversió, sensibilitat.

-La Terra sota els seus Peus, Salman Rushdie

La novel·la del rock. Narra la història dels VTO, grup més gran que els Beatles, els herois definitius de la música popular del segle xx. Ascensió i caiguda, drogues, amor, sexe, un triangle amorós i la manera de narrar típica de Rushdie. El llibre traspua emoció a cada plana, i U2 va musicar la cançó que dona títol al llibre.

-El Rei Lear, William Shakespeare

Llibre-món que narra la caiguda d’un rei que no sap retirar-se dignament. Senzillament, ho és tot. Per aprendre-se’l de memòria i llegir-lo en anglès del segle xvi dos cops l’any.

-Capitán de Mar y de Guerra, Patrick O’Brian

Excepcional novel·la d’aventures (primera d’un cicle de 20 llibres) escrita pel que es considera l’hereu directe de Proust. Elevadíssima qualitat literària i un coprotagonista fill d’irlandès i catalana, independentista i conspirador anti-borbònic al període immediatament posterior a la guerra de la independència.

-La Mujer de la Arena, Kôbo Abe

La sorra, el temps, un clot, dos protagonistes. Angoixa, crueltat, duresa. Vent.

-Herrumbrosas Lanzas, Juan Benet

Trilogia inconclusa que narra la guerra civil espanyola a escala, i acaba tan malament com ella mateixa: no acabant. Llibre desencantat, amarg, complex. Llegir-lo, entendre’l, estimar-lo és tot un exercici de maduresa.

-Mirall Trencat, Mercè Rodoreda

Novel·la-món que narra la història d’una família a través de les seves dones. Universal, diferent, i emocionant darrer capítol protagonitzat per una rata, que no puc recordar sense emocionar-me.