dilluns, 22 de gener de 2007

aalto i els interiors que no tenen exterior

L'exterior del pabelló de Finlàdia a Nova York
El pavelló de Finlàndia té exterior. Obvietat? La fira de Nova York es fa a Queens, a base de pavellons exemts. Conviuen en ella dissenys de Bunshaft, Harrison, Skidmore, Owings and Merrill (precisament és allà quan passen la direcció del disseny de la seva firma al finíssim Bunshaft, navegant en aquesta incertesa de la transició entre el manhattanisme i el moviment modern). Pavellons enores amb i sense interior, esculptures, arquitectures que basen en part la seva qualitat en el tamany, en l'estridència. No em desagrada, però entre ells esta Alvar Aalto fent el que tots coneixem, un interior pur, un tros de finlàndia descontextualitzat a nova York.
El pavelló esta exempt.
El pavelló té exterior.
El pavelló té un exterior cúbic, de fusta. Una discreta finestra correguda, apaisada. Un bon edifici, que es retira, que vol passar i passa desapercebut entre molts edificis que volen cridar l'atenció. Aalto mai construira cap exterior a Manhattan.
Entre el pavelló exterior i l'interior, res. Un buit, uns cables que subjecten l'enorme paret desplomada. Un moment de no res, un cel ras de teatre, un espai no practicable, residual, producte de la colisió entre un exterior pur i un interior pur.
Aalto no el resol. Senzillament, es donen esquena contra esquena, ignorant-se, en un diàleg mut.
Aalto no dibuixa mai la secció sencera de l'edifici. O ho fa amb l'interior, o dibuixa l'alçat exterior, o el fa fotografiar però no publicar.
Aquests espais residuals no controlats fan pensar que, de vegades, els grans deixen coses a l'atzar. Pragmatisme americà, potser? Segur que no: en rockefeller n'hagués fet el Saló dels Cables porpra. Deixadesa? un gran no deixa mai res a l'atzar. Senzillament, classicisme de nou: les formes interiors i les exteriors no coincideixen. Com amb Palladio, com amb Miquel Àngel. Com als teatres...
Repetira. Cel rasos i envolvents exteriors i interiors que no es repeteixen. Allà funciona? La secció té més llibertat que la planta? En tot cas, repetira.
Maison Carrée. Envolvents interiors i exteriors divorciades. QUan passa no hi ha llum zenital: cap objecte és dels dos móns alhora. En Siza ho torna a coinciliar a la casa de Te.
Moneo fa edificis amb màscara. Com Venturi. Com, algun cop, Le Corbusier. Màscara que té a veure amb l'interior, ni que sigui per disfressar-lo en positiu i en negatiu.
Aalto col.lideix dos formes sense sentit. Com ützon a Sidney. L'opera encara no s'ha enllesit. El pavelló va ésser enderrocat.
Lucio Costa i Oscar Niemeyer van treballar junts.
I en Foster va copiar les seves famoses taules a en Carlo Mollino.