Reflexionant sobre l’iconografia cinematogràfica, també el nom d’una sèrie (dos metros bajo tierra), preguntant a la meva cultura general sobre les tombes musulmanes, les jueves, visitats cementiris protestants a centreuropa, pensant en les imatges de fosses comunes obertes en massa guerres. Qüestió: les tombes acaben tenint totes una profunditat similar, la de la mida humana. Just deu centímetres sobre el cap de l’enterramots, just on la vista no veu res, just quan t’incorpores, en un gest de respecte i, sobre el teu cap, el cel (llum zenital, l’última de totes) el teu cap no sobresurt: Respecte. La mida humana aplicada a totes les coses, també, com a mostra última, com a homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada